Ruta en bici fins a st. Miquel
De: Joan Bermejo, Pau Corney i Martí Serrat
Descripció: Tots junts vam fer una bicicletada finsa dalt de st. Miquel. Les vistes eren espectaculars, hi hauríeu d'anar.



Direcció + història del lloc:

Per anar en direcció al Castell de St. Miquel tot sortint de Girona, passem per el monestir benedictí de monjos de St. Pere de Galligants avui museu d'arqueologia, el mateix nom que porta el riu que voreja i remuga per la vall de St. Daniel el riu galligants.

St.Daniel segons la llegenda era un eremita armeni decapitat per els àrabs al voltant del segle VIII el que avui és Provença, St Daniel, es el mateix nom que porta el monestir de monges benedictines , aquestes monjes,  porten deu segles sense haver abandonat mai el monestir que fundà Ermesenda de Carcassone.

La Vall de St. Daniel ha rebut molts noms als darrers segles, la Vall fosca, la Vall ombrosa i avui dia la Vall de St. Daniel talment un record rural tant aprop i tant lluny de Girona, amb la muntanya del Calvari a la dreta, aquest refet el 1875 després de la guerra del francès.

Una vall amb moltes fonts com la font dels lleons, la font del ferro, la font del bisbe antiga Via Augusta que baixava de Torre Gironella,  la font d’en Pericot, etc.

Aquesta Vall era lloc de pas obligat per entrar i sortir de Girona o la anomanada per els romans Gerunda .

Cap el nord travessaven el congost persones i exèrcits, el congost que coneixem com la Muntanya de Sants Metges, en aquest indret, hi ha la anomenada cova de les Goges, al sud direcció Quart, arribarà a la plana per anar cap a Barcelona, un recorregut de 5 dies a peu o dos a cavall, de Girona a Barcelona 92 km, de Girona a Perpinyà també, camins del temps avui oblidats com el camí de la peregrinació de Sant Jaume que passa per la  església de Campdorà, amb un simbolisme ancestral que només coneixen uns pocs.

Camí de St. Miquel peregrinació dos segles avanç del camí de St. Jaume, aquest camí del nord de St. Miquel era la peregrinació que començava al que avui es l’ajuntament de Girona i antigament quedava fora de la muralla de Gerunda,  l’Església de St. Miquel la qual es conserven els fonaments i el campanar a l’Ajuntament de Girona.  

Antigament els peregrins sortint de l’Església de St. Miquel entraven a Gerunda i es dirigien a l’Església de Sta. María, per seguidament baixar, per la font del Bisbe passant per St. Daniel i enfilant cap a St. Miquel per continuar fins al monestir de St. Miquel de Fluvià, hostatgeria i hospital de peregrins, això era una jornada a peu o mitja a cavall, per continuar el pelegrinatge fins la abadia del Mont St. Michele a la Bretanya francesa.

Camí de la Diàspora del 1492, camí de exili amb direcció Perpinyà de la comunitat jueva de Girona, Besalú, La Bisbal, Torroella, i altres comunitats i aljames del poble de Israel, cabalistes, metges, astrònoms, escrivents i molts altres oficis deixant enrere el que avia sigut la seva terra, la terra dels seus pares i avantpassats, perdent així un altre cop una cultura i uns oficis empobrint de coneixement la Sefarat que deixaren, actualment aquest camí s’està recuperant i amb això es podrà obrir la primera porta, la porta, la porta  de la memòria.

Un cop sortint de la Vall de Sant Daniel i enfilant per el camí de les dones passem per sota el pont de la variant i al cap de 500 metres divisem Can Lliure la casa antigament comanda dels templers que encara guarda molts secrets.

L’aigua de Can Lliure portada a Girona per un aqüeducte romà de 2,8 km del qual se’n conserven vestigis era l’aigua que feien servir la gent de la Gerunda antiga.

A les gorges de Can Lliure es rentaven els esclaus que venien masegats des del port de St. Feliu de Guíxols per les Gavarres evitant els camins raals, en aquelles gorgues els rentaven per presentar-los nets i polits en el mercat d’esclaus de Girona.

Can Lliure també va ser lloc del comandament Francés quan l’exercit francès volia envair Girona.

Tot deixant Can Lliure enrere i veient con s’allunya Girona enfilem cap a St. Miquel, punt estratègic on es divisa a 360 graus l’alt Empordà, el baix Empordà, el Gironès, la Garrotxa, Pla de l’Estany, la Muntanya dels Sants metges i antiga Kerunda, el pas del Pertús, les Alberes amb Puig neulós, la serra de Rodes amb el Castell de St. Salvador i el monestir de St. Pere de Rodes, el golf de Roses antiga Rosino, després es veu el Montgrí amb el seu Castell avui visitable, Torroella de Montgrí, i aquella gran creu d'arrels profundes, clavada al vell cor de l’Empordà que arriba del Montgrí a Jafre i de Fontanilles fins Ullà.

Tot seguit les Medes, la platja de Pals, el poble de Pals i ens tornem a retrobar amb les Gavarres i els seus pobles, creences i misteris des del temps de l’antico els seus Menhirs, Dòlmens, ermites, castells i esglésies. La maestria dels seus habitants, dels seus oficis, El suro, el carbó, la pagesia, els remats, l’explotació forestal, tambe refugi de pintors, escriptors, lliure pensadors, remences, etc.

També el Santuari de la Mare de Déu dels Àngels patrona de Girona juntament amb St. Feliu el patró, el santuari de la Mare de Déu dels Àngels enclavat en un lloc estratègic es punt de trobada de tots els Gironins i gent d’altres pobles que coneixent els camins i les dreceres, gent que no pare mai de pujar-hi, en aquest lloc es on es casaren Salvador Dalí i la Gala.

El Castell de St. Miquel antigament capilla Militium per els templaris amb el seu símbol Càtar que es el colom que encara hi ha amb pedra al costat de l’altar i que obeeix l’antic rellotge del temps quan la llum s’escola pel finestral, la sortida i la posta del Sol, la sortida i la posta de l’estrella del matí des de Cap de Creus, el Mont Venus, l’estrella de Venus, l’estrella dels iniciats en el coneixement ermètic l’estrella de cinc puntes.

Des de St. Miquel pots seguir el seu moviment, la seva inclinació i cada 23 mil anys l’alineació dels 5 planetes.

St. Miquel posseeix dos símbols importants el cercle i el quadrat, lloc per gaudir i deixar que reposi la mirada, per admirar la grandària de la nostra petita i estimada terra, lloc on veus com un pessebre, els pobles, els camps, els rius i els campanars, lloc de quatre elements; el foc volcànic de la Garrotxa, L’aigua del Mare Nostrum que  ha unit a cultures i civilitzacions, la terra de la plana i les muntanyes i l’aire de la tramuntana que ens porta aquells ions negatius tant importants i únics, i la veu i els olors de la nostre Catalunya Nord i dels nostres germans separats per el tractat dels Pirineus del 1754.

Quan arribes a St. Miquel veus tot això i més i ho comparteixes i te’n oblides de l’esforç del cos per arribar-hi, tot tornant cap a Girona amb uns altres ulls i coneixements.